Efluvis domèstics és el segon poemari d’Adriana Bàrcia José. Són
descàrregues luminescents en el gas o l’aire d’una casa que és seu
de la família. Són emanacions íntimes, brillants, sorolloses i
altament apreciables de qui habita aquesta casa i esclata de dins
cap a enfora. Són brins d’esma que ens salven de la voràgine de
l’existència i la triple jornada que ens ofega. Són esperons per
reafirmar el jo, la veu amagada que reneix amb força. Són, també,
la resposta a les veus de Mary Wollstonecraft Shelley, Emily
Dickinson, Rosa M. Arquimbau, Anne Sexton, Sylvia Plath,
Albertine Sarrazin o Erica Jong, entre altres artistes, dones i mares.