«Un Príncep està assedegat. D’expressió. De felicitat. […] I de poesia, a tot estirar. Això li és clau per acceptar que conviuen, al llarg dels seus versos i en el seu dia a dia, com del foc les espurnes i de la rosa les espines, el sol… i la lluna.» Dinou poemes a mig camí entre l’adolescència i l’adultesa.